Malalties de l'aparell genital femení: Anorèxia nerviosa i Bulímia

Els trastorns nutricionals secundaris a alteracions de la conducta es presenten  amb una freqüència important sobretot en adolescents i joves del sexe femení, encara que comencen a notar-se nombrosos casos que afecten homes i, fins i tot, nens prepúbers.La freqüència mundial de l'anorèxia nerviosa és de 5-10 casos cada 100.000 habitants i, en els països europeus, es presenta en 1%. 

L'anorèxia nerviosa i la bulímia no són malalties físiques, encara que els efectes i les conseqüències ho siguin. Aquests trastorns nutricionals constitueixen una malaltia mental, sent així perquè el cervell rebutja la imatge real del cos per un ideal físic inabastable que els faci ser acceptats i admirats pels que els envolten. La imatge ideal la propaguen els mitjans de comunicació, la publicitat, el cinema, la moda i la televisió. Habitualment, en el món occidental la imatge correspon a les models, artistes de cinema, anuncis de Calvin Klein o  "cossos Danone". 

L'anorèxia nerviosa és una conducta caracteritzada pel rebuig voluntari dels aliments per sentir-se, veure's o considerar-se obès, tot i que en molts casos, el pes corporal està molt per sota del corresponent per a l'edat i l'activitat que s' exerceix. La bulímia és el consum desenfrenat d'aliments per tractar de compensar situacions d'angoixa o tensió nerviosa. En alguns casos, s'alternen les fases d'anorèxia nerviosa i de bulímia. 

L'anorèxia i la bulímia fan vulnerables els joves i, els casos més greus, poden portar-los a la mort. Aquests joves comencen amb la passió pròpia de la seva edat, amb dietes d'aprimament. Al principi, es passa una mica de fam, acostumant el cos a cada vegada menys calories precisament en una època de desenvolupament físic i intel.lectual. En els moments inicials hi ha fases de consum compulsiu d'aliments que poden determinar, sobretot en les noies amb predisposició, l'augment de pes. Tan aviat com es percep la situació d'ingesta excessiva o bulímia, s'inicien maniobres per perdre pes entre les quals cal esmentar la provocació de vòmits, consum de laxants i diürètics, automedicació amb la finalitat d'aprimar-se, etc. D'aquesta forma, en les formes inicials s'alternen fases de bulímia i anorèxia. Quan el quadre és greu i el trastorn de la personalitat profund, es manifesta per l'anorèxia i la inanició. El cos arriba a acostumar-se a les poques calories, alterant tot l'equilibri metabòlic, i la víctima té un pes molt per sota del corresponent a la seva edat i talla. Però el pacient segueix veient-se amb un pes excessiu. Els trastorns menstruals i la desaparició de la menstruació són dades d'alarma i que indiquen la gravetat del cas. 

Els pares han d'estar pendents del desenvolupament físic dels seus fills per tal de detectar precoçment aquests trastorns nutricionals per intentar la seva correcció precoç. La comunicació entre pares i fills, la correcció de situacions d'ansietat i de tensió, la vigilància en el consum de dietes exòtiques o monòtones (de vegades induït per la publicitat reiterativa), el suport familiar en les personalitats insegures, són mesures que aplicades aviat permeten evitar les formes greus que de vegades són molt més difícils de resoldre fins i tot amb tractaments que requereixen hospitalització.