Preguntes freqüents

No trobes la resposta al teu dubte? Posa't en contacte amb nosaltres.

Què és una visita preventiva?

Què és una visita preventiva?

Les visites preventives ginecològiques s'han de realitzar de forma periòdica una vegada que la dona hagi començat a mantenir relacions sexuals o si presenta algun problema relacionat amb el seu aparell genital o mames.

En la visita es realitzarà:

1) Història clínica que recollirà diverses dades de la pacient.

2) Després de fer la història clínica, es procedeix a fer un examen físic que consta de diferents parts:  inspecció de vulva, vagina i cèrvix, ecografia, palpació bimanual de l'úter i ovaris, presa de mostra cervicovaginal per citologia i exploració de les mames.

L'ecografia permetrà realitzar el diagnóstic de diverses patologies tant uterines com ovàriques: miomes,  pòlips endometrials o endocervicals, endometriosi, quists ovàrics, malformacions, embaràs intra/extrauterí.

L'ecografia també permet valorar la correcta localització dels DIU.

Què és una citologia ginecològica?

Què és una citologia ginecològica?

És una tècnica de tipus histològica, on es pren una mostra del coll uterí amb un raspallet i una espàtula de fusta,  tocant el coll, no es treu cap fragment. S'extén en una làmina de vidre i se li aplica un fixador. S'envia al patòleg, que aplica colorants, la valora al microscopi i fa el seu informe. Permet evidenciar, si s'escau, la presència d'inflamació, virus, fongs, bacteris, lesions precanceroses o càncer de coll.

Què és la Colposcòpia i quines són les seves indicacions?

Què és la Colposcòpia i quines són les seves indicacions?

La colposcòpia és una tècnica d'exploració en l'examen ginecològic de rutina que, a través d'un colposcop (instrument òptic d'augment), es permet valorar el tipus de lesió, localització i extensió, prendre mostra de teixits( biòpsies dirigides i raspats endocervicals), seleccionar pacients candidates a tractament conservador i possibilita un correcte seguiment de pacients tractades.

Malalties de l'aparell genital femení: Vaginosi Bacteriana

Malalties de l'aparell genital femení: Vaginosi Bacteriana

La vaginosi bacteriana (VB) és la causa més comuna d'augment del fluix genital (leucorrea) a les dones en edat reproductiva.

Els microorganismes implicats en la VB són anaerobis (Gardnerella vaginalis, Prevotella, Mycoplasma hominis, Mobiluncus) que es multipliquen a la vagina, reemplaçant a la flora normal de lactobacils.

La infecció es pot presentar en dones sexualment actives i les inactives, i és més freqüent en les que tenen posat un DIU i en les fumadores. No es considera com una malaltia de transmissió sexual i la seva etiologia és desconeguda.

Els símptomes clínics són augment de l'exsudat genital que adquireix olor forta, sequedat, picor i / o irritació. En el 50% dels casos no hi ha símptomes de cap tipus.

La VB s'associa a endometritis i MIP. Durant l'embaràs, s'associa amb  avortament, part prematur, ruptura prematura de membranes i endometritis puerperal. La VB també s'ha associat amb augment d'infeccions de la cúpula vaginal després de la pràctica de histerectomia vaginal.

Malalties de l'aparell genital femení: Infecció genital per fongs

Malalties de l'aparell genital femení: Infecció genital per fongs

Les infeccions genitals produïdes per fongs reben diferents denominacions segons l'anatomia afectada: vulvitis, vaginitis, cervicitis, vulvovaginitis (quan es tracta de dones) o balanitis o balanopostitis (en l'home). Altres denominacions, segons l'agent causant,  són candidiasi (en referència a Candida Albicans) o moniliosi (MONILIA). La importància del problema rau en les molèsties que produeix. Cal tenir en compte que tot el que pica no està causat per fongs o càndides.

Malalties de l'aparell genital femení: Virus del Papil.loma Humà, SIL I CIN.

Malalties de l'aparell genital femení: Virus del Papil.loma Humà, SIL I CIN.

Què és el virus del papil.loma humà?
Hi ha més d'un centenar de tipus diferents de VPH. Alguns produeixen berrugues comunes en les extremitats, berrugues juvenils, berrugues genitals o condilomes i lesions epitelials del coll uterí, vulva, anus, recte i penis o escrot.A l'àrea genital i proximitat,  les lesions que poden produir són, d'una banda, els condilomes i, d'altra, alteracions cel lulars que poden convertir-se en càncer genital o anal.

Anem a cenyir-nos als canvis cel.lulars causats per VPH que puguin incrementar el risc de càncer de coll uterí (CIN o SIL) i altres com el de penis o anorectal.

És freqüent la infecció pel VPH?
La infecció es transmet mantenint relacions sexuals per via vaginal, anal o oral. En alguns casos,  els jocs sexuals sense penetració, poden transmetre el VPH encara que és molt poc probable.

El VPH causa càncer?
Un nombre de tipus de VPH estan relacionats amb el càncer de coll uterí, vagina, anus i penis. La infecció persistent i prolongada pel VPH augmenta el risc de càncer de coll uterí. Les primeres alteracions cel lulars són molt superficials, sense invasió i es denominen lesions escamoses intraepitelials (SIL) o neoplàsia intraepitelial (CIN). Aquestes lesions poden curar o progressar a lesions invasores de major gravetat. El mecanisme pel qual unes vegades les lesions desapareixen i altres avancen no es coneix amb exactitud. No obstant això, la majoria de dones es recuperen de la infecció sense patir problemes per a la seva salut. No se sap perquè algunes dones amb la infecció per VPH pateixen canvis cel lulars precancerosos o fins i tot càncer. La majoria d'infeccions desapareixen sense tractament dins dels 6-12 mesos. Moltes dones desenvolupen immunitat natural contra diferents tipus de VPH.

 Com es pot evitar la infecció pel VPH?
L'ús sistemàtic de condons pot reduir el risc de contraure la infecció per VPH. Però l'efectivitat d'aquest mètode anticonceptiu per a prevenir aquesta infecció és menor que per prevenir el contagi del virus de la SIDA.

 Quines precaucions es poden prendre per evitar el càncer?
La millor mesura és fer la citologia del coll i vagina o mètode de Papanicolau que permet el diagnòstic precoç de qualsevol lesió precancerosa que es tracta amb facilitat. Totes les dones sexualment actives-especialment les que tenen condilomes o berrugues genitals o altres malalties de transmissió sexual-han de realitzar com a mínim una citologia a l'any. La citologia també permet detectar altres infeccions i inflamacions del coll uterí. La citologia no pot detectar les infeccions transmeses per via sexual, però permet detectar els símptomes i la seva traducció clínica.

Es recomana una dieta rica en beta-carotè i àcid fòlic que està present en les taronges i altres cítrics, vegetals, blat de moro, tomàquets i vegetals de fulla verd-fosc. Altres mesures inclouen reduir el fumar ja que és un cofactor que augmenta el risc de càncer de coll uterí.

Què fer davant un resultat anormal?
Si apareixen lesions precanceroses o sospitoses de creixement anormal, s'ha de seguir un programa de control citològic. De vegades cal fer colposcòpia i / o biòpsia. Les lesions moderades o greus necessiten colposcòpia i biòpsia.L'extirpació es pot realitzar mitjançant crioteràpia (aplicació de fred), làser o electrocauteri (bisturí elèctric). Si apareix càncer el metge indicarà les proves a realitzar i les opcions terapèutiques.

Malalties de l'aparell genital femení: Vaginitis per tricomones

Malalties de l'aparell genital femení: Vaginitis per tricomones

La Tricomonosi és una forma comú de vaginitis que afecta tant a adolescents com a adults.  És causada per un paràsit unicel.lular anomenat Trichomonas vaginalis.

A diferència de les infeccions per fongs, la Tricomonosi es transmet a través de les relacions sexuals, de manera que és una malaltia de transmissió sexual. En els homes, el paràsit viu i es multiplica però rarament causa símptomes. Per tant, les dones sovint són infectades repetidament pels seus companys de relacions sexuals, ja que no saben que ells estan infectats.

La dona pot no saber que pateix aquesta malaltia durant dies o mesos, ja que el paràsit pot viure en el cos de la dona sense causar cap símptoma. Però després, el paràsit es multiplica i causa símptomes molt desagradables. El paràsit afecta la vagina, la uretra i la bufeta urinària. Com el paràsit viu, tant en l'home com en la dona, tots dos companys de relacions sexuals necessiten tractament.

Si una dona té més d'un company de relacions sexuals, les seves probabilitats de contreure la malaltia són molt més altes. Molt rarament, el paràsit pot transmetre a través de tovalloles, draps o vestits de bany mullats.

Malalties de l'aparell genital femení: Amenorrea

Malalties de l'aparell genital femení: Amenorrea

El terme amenorrea s'aplica a l'absència de menstruació, sense prejutjar la causa determinant. En alguns cas, es tracta de situacions fisiològiques com l'embaràs o durant la lactància. La amenorrea primària és l'absència completa de menstruacions als 18 anys (no ha existit la menarquia), mentre que l'amenorrea secundària és la falta de menstruació durant almenys 6 mesos en una dona que prèviament menstruava. Les causes de les amenorrees patològiques poden ser degudes a alteracions anatòmiques, genètiques o neuroendocrines.

Malalties de laparell genital femení: Dismenorrea

Malalties de laparell genital femení: Dismenorrea

La paraula dismenorrea és el terme mèdic usat per designar el dolor durant la menstruació. El dolor és de característiques molt variables, pot precedir o acompanyar el fluix menstrual i prolongar després d'acabar aquesta. La intensitat del dolor és variable i sol presentar-se com rampes localitzades en el baix ventre que pot irradiar a zones properes. 
La dismenorrea pot ser l'expressió de molts processos, entre els quals el més important és l'endometriosi. Excepció feta d'aquests casos, la dismenorrea no s'acompanya de patologia orgànica definida i se sol anomenar llavors dismenorrea essencial. La dismenorrea essencial afecta moltes dones joves i sol desaparèixer després d'un part. En alguns casos, una dismenorrea essencial s'associa amb una dismenorrea per un procés patològic genital. 

Encara que la dismenorrea, en les formes lleus, afecta gairebé totes les dones, es parla d'ella quan el dolor adquireix intensitat important alterant l'activitat habitual femenina. Gairebé totes les dones tenen petites alteracions amb la menstruació, habitualment ben tolerades i que es denominen molim perimenstrual o catamenial. Per parlar de dismenorrea,  ha d'haver un dolor ben establert i que resulti incapacitant per a les tasques habituals (estudi, treball, exercici físic). La dismenorrea té repercussió en la vida personal i de relació, redueix el rendiment i arriba a crear trastorns psíquics. Tan important és la pèrdua de jornades laborals, el consum de medicaments i les repercussions d'aquest. 

Per què es produeix la dismenorrea? No se sap amb exactitud, però probablement està relacionat amb la producció excessiva de prostaglandines a l'interior de la cavitat uterina o per un retard en l'eliminació de la menstruació i la autointoxicació per aquestes prostaglandines. En condicions normals aquestes hormones afavoreixen les contraccions uterines, la qual cosa explica els espasmes o rampes que acompanya la dismenorrea. És una situació semblant a un part. Quant expulsar la menstruació triga temps, les prostaglandines de la cavitat uterina passen al torrent circulatori i produeixen malestar, nàusees i altres molèsties que acompanyen la dismenorrea. En moltes joves, la menstruació es desprèn i roman hores autointoxicant el cos, fins que comença a fluir a l'exterior ("trenca a reglar"), de manera que, a mesura que el cos elimina les prostaglandines, van desapareixent els símptomes. 

Malalties de l'aparell genital femení: Anorèxia nerviosa i Bulímia

Malalties de l'aparell genital femení: Anorèxia nerviosa i Bulímia

Els trastorns nutricionals secundaris a alteracions de la conducta es presenten  amb una freqüència important sobretot en adolescents i joves del sexe femení, encara que comencen a notar-se nombrosos casos que afecten homes i, fins i tot, nens prepúbers.La freqüència mundial de l'anorèxia nerviosa és de 5-10 casos cada 100.000 habitants i, en els països europeus, es presenta en 1%. 

L'anorèxia nerviosa i la bulímia no són malalties físiques, encara que els efectes i les conseqüències ho siguin. Aquests trastorns nutricionals constitueixen una malaltia mental, sent així perquè el cervell rebutja la imatge real del cos per un ideal físic inabastable que els faci ser acceptats i admirats pels que els envolten. La imatge ideal la propaguen els mitjans de comunicació, la publicitat, el cinema, la moda i la televisió. Habitualment, en el món occidental la imatge correspon a les models, artistes de cinema, anuncis de Calvin Klein o  "cossos Danone". 

L'anorèxia nerviosa és una conducta caracteritzada pel rebuig voluntari dels aliments per sentir-se, veure's o considerar-se obès, tot i que en molts casos, el pes corporal està molt per sota del corresponent per a l'edat i l'activitat que s' exerceix. La bulímia és el consum desenfrenat d'aliments per tractar de compensar situacions d'angoixa o tensió nerviosa. En alguns casos, s'alternen les fases d'anorèxia nerviosa i de bulímia. 

L'anorèxia i la bulímia fan vulnerables els joves i, els casos més greus, poden portar-los a la mort. Aquests joves comencen amb la passió pròpia de la seva edat, amb dietes d'aprimament. Al principi, es passa una mica de fam, acostumant el cos a cada vegada menys calories precisament en una època de desenvolupament físic i intel.lectual. En els moments inicials hi ha fases de consum compulsiu d'aliments que poden determinar, sobretot en les noies amb predisposició, l'augment de pes. Tan aviat com es percep la situació d'ingesta excessiva o bulímia, s'inicien maniobres per perdre pes entre les quals cal esmentar la provocació de vòmits, consum de laxants i diürètics, automedicació amb la finalitat d'aprimar-se, etc. D'aquesta forma, en les formes inicials s'alternen fases de bulímia i anorèxia. Quan el quadre és greu i el trastorn de la personalitat profund, es manifesta per l'anorèxia i la inanició. El cos arriba a acostumar-se a les poques calories, alterant tot l'equilibri metabòlic, i la víctima té un pes molt per sota del corresponent a la seva edat i talla. Però el pacient segueix veient-se amb un pes excessiu. Els trastorns menstruals i la desaparició de la menstruació són dades d'alarma i que indiquen la gravetat del cas. 

Els pares han d'estar pendents del desenvolupament físic dels seus fills per tal de detectar precoçment aquests trastorns nutricionals per intentar la seva correcció precoç. La comunicació entre pares i fills, la correcció de situacions d'ansietat i de tensió, la vigilància en el consum de dietes exòtiques o monòtones (de vegades induït per la publicitat reiterativa), el suport familiar en les personalitats insegures, són mesures que aplicades aviat permeten evitar les formes greus que de vegades són molt més difícils de resoldre fins i tot amb tractaments que requereixen hospitalització. 

Malalties de l'aparell genital femení: Mioma(fibroma) uterí

Malalties de l'aparell genital femení: Mioma(fibroma) uterí

Els miomes o fibromes uterins són una patologia femenina molt freqüent. En determinades edats, arriben a afectar fins el 20% de les dones, encara que moltes d'elles no percebin cap símptoma. Són tumors originats en les fibres musculars de l'úter (o "matriu").

Els miomes poden aparèixer en diferents parts de l'úter, poden ser únics o múltiples, grans o petits. La combinació de la mida, número i localització produeixen els símptomes, tot i que de vegades no n'hi ha. En molts casos no creixen i es mantenen estables durant anys o s'atrofien. Altres vegades, la dona no s'assabenta que els té i es descobreixen per casualitat en l'exploració. 

Els miomes voluminosos poden causar dolors intensos, hemorràgies irregulars entre les menstruacions, dolor amb el coit, incontinència d'orina i altres molèsties. En ocasions, els miomes són causants d'esterilitat per deformar la cavitat uterina o d'avortament. 

El diagnòstic dels miomes no és difícil. De vegades la simple exploració genital és suficient. Altres vegades, l'ecografia permet definir millor les característiques de l'úter.

Es desconeix per què les fibres musculars es multipliquen ràpidament produint un tumor o nòdul que no té relació amb el càncer i que molt poques vegades s'hi transforma. Quan aquests tumors es talle,  semblen una ceba, amb múltiples capes blanquinoses.

Malalties de l'aparell genital femení: Càncer de cèrvix (coll uterí

Malalties de l'aparell genital femení: Càncer de cèrvix (coll uterí

El càncer de cèrvix (coll uterí) és el tumor genital maligne més freqüent en la dona a nivell mundial, encara , sobretot, en pacients a partir de la quarta dècada de la vida.

El símptoma principal és el fluix sanguinolent i les hemorràgies espontànis o després de les relacions sexuals. Durant molt de temps no produeix símptomes, per això es recomana una revisió periòdica en les dones sanes i així poder detectar la seva presència mitjançant citologia el més aviat possible. El càncer de cèrvix va precedit de lesions precanceroses (displàsia cervical) que, quan són tractades a temps,  poden evitar l'aparició de càncer.

El tractament del càncer de cèrvix pot ser quirúrgic i per radioteràpia. La cirurgia consisteix en l'extirpació de tot l'úter i dels ganglis limfàtics regionals. Quan la malaltia és més avançada, també es realitza tractament amb quimioteràpia i radioteràpia.

Malalties de l'aparell genital femení: Càncer d'ovari

Malalties de l'aparell genital femení: Càncer d'ovari

El càncer d'ovari és una malaltia que, malauradament, es diagnostica en fases avançades i té una alta mortalitat malgrat el millor tractament que es pugui aplicar. El diagnòstic precoç és molt difícil per l'absència de símptomes i per la falta d'una prova de cribratge o "screening" realment efectiva, senzilla d'aplicar i barata. 
El càncer d'ovari consisteix en l'aparició de cèl.lules malignes originades en l'ovari, que es poden desprendre i ràpidament distribuir per tota la cavitat abdominal, produint una malaltia que engloba tots els òrgans continguts en la mateixa. És a dir, ben aviat deixa de ser una malaltia "de l'ovari". El 85 al 90% dels casos correspon a tumors d'estirp epitelial i, en general, afecta dones de més de 50 anys. 

Les investigacions no han permès saber quines són les causes de l'aparició de la malaltia. S'ha proposat que l'ovulació lesiona la superfície de l'ovari i les noves cèl.lules que es formen es transformen en malignes. Les dones que tenen menys ovulacions tindrien menys perill de desenvolupar càncer d'ovari. Efectivament, les dones que han usat anovulatoris, la píndola anticonceptiva, durant més de 10 anys, redueixen a la meitat el risc de tenir càncer d'ovari en comparació amb les dones que han tingut totes les ovulacions durant la seva vida menstrual. D'altra banda, les dones que han tingut més fills tenen menys càncer d'ovari la qual cosa es relaciona amb haver estat molt de temps sense ovular (els mesos de cada embaràs i la lactància). 

Les dones que tenen familiars directes que han tingut càncer d'ovari, de mama o de còlon tenen major risc de patir-ne. La medicació que s'utilitza en els tractaments d'esterilitat femenina poden augmentar el risc de càncer d'ovari.Alguns estudis indiquen que les dones que van iniciar la menstruació abans dels 12 anys, no han tingut fills abans dels 30 anys i tenen la menopausa després dels 50 anys, tenen major risc de càncer d'ovari. 

Els símptomes són inespecífics i es poden confondre amb altres malalties. 

Càlcul del moment de l'ovulació

Càlcul del moment de l'ovulació

L'ovulació i, per tant, la possible concepció, passa uns 14 dies abans de la pròxima menstruació. Si es té un cicle cada 28 dies, l'ovulació es produeix a meitat d'aquest, als 14 dies. Si el cicle és més llarg de 28 dies, la ovulació passa una mica més tard dels 14 dies de l'última menstruació.

Coneixent el moment de l'ovulació, es pot afavorir (o evitar) la concepció.

Quan he de començar a fer-me mamografies periòdiques?

Quan he de començar a fer-me mamografies periòdiques?

El més acceptat en la comunitat científica internacional, actualment, és realitzar el primer estudi mamogràfic al voltant dels 35 anys d'edat en dones asimptomàtiques. En funció del patró mamogràfic obtingut, es decidirà quantes mamografies s'han de fer fins als quaranta anys. A partir d'aquesta edat, es recomanen els controls anuals, encara que els programes de cribratge poblacional controlen  les dones cada dos anys. El límit superior d'edat està en discussió (els programes de cribratge es limiten a dones d'edat inferior als 60 o 65 anys). Donat el benefici del diagnòstic precoç del càncer a qualsevol edat, la mamografia està justificada, com a mínim bianualment o anualment, en cas de sinus amb patrons mamogràfics complexos i sempre que la dona estigui en bon estat general i la prova no suposi cap inconvenient per a ella.

És fiable al 100% la mamografia?

És fiable al 100% la mamografia?

Si l'estudi mamogràfic és negatiu (no sospita càncer), la probabilitat que hi hagi un càncer inadvertit és molt rara, però de cada 100 càncers és possible que fins a 10 puguin ser indetectables per mamografia. Això passa sobretot quan la mamografia mostra patrons dels anomenats densos, en aquests casos, la combinació de la mamografia amb l'exploració clínica de la mama per personal especialitzat, l'estudi ecogràfic de la mama i la punció citològica de qualsevol anomalia detectada, portarà a una capacitat de diagnòstic del càncer de mama que varia del 95 al 99% dels casos.

Cada quan s'han de fer les mamografies? És perillós fer-ne moltes?

Cada quan s'han de fer les mamografies? És perillós fer-ne moltes?

La periodicitat ideal de l'estudi mamogràfic està en discussió, encara que ningú posa en dubte els beneficis d'un control anual o bianual. En alguns casos, s'han de fer controls en períodes més curts, al cap de quatre, sis, vuit, deu mesos, depenent de cada cas o que s'hagi de realitzar un control evolutiu d'alguna imatge.

 Cap estudi científic ha demostrat que la mamografia periòdica creï cap perjudici ni a curt ni a llarg termini, salvant la molèstia inherent a la compressió necessària per a un correcte estudi. Aquestes dades estan fonamentades en seguiments durant períodes superiors als 20-25 anys en dones estudiades anualment amb mamografia, realitzades amb aparells més antics que els actuals, ja que en el seu moment irradiaven poc i, actualment, irradien unes 20 vegades menys que els models inicials. S'ha calculat que, si la mamografia arribés a produir algun càncer en les dones estudiades, per cada un d'ells, s'haurien diagnosticat almenys entre 80 i 120 càncers precoçment, per la qual cosa, el balanç risc-benefici és clarament positiu per a la mamografia.

Quan he de fer-me la mamografia per què no em molesti tant? És normal que sigui molesta?

Quan he de fer-me la mamografia per què no em molesti tant? És normal que sigui molesta?

El millor moment per comprimir el pit és just després d'iniciar el període menstrual i no més tard de 10 dies. El motiu és que en aquest moment el pit és menys dolorós, ja que està en repòs hormonal. Cada dona té la seva pròpia personalitat i, per tant, la seva pròpia sensibilitat que pot ser molt variada. En alguns casos, és aconsellable fer una mica de tractament previ a l'estudi per minimitzar la molèstia. Perquè sigui correctament interpretable, cal que durant la mamografia es comprimeixi el pit adequadament. Això sol generar una molèstia més o menys suportable en la majoria de la gent, encara que lògicament hi ha casos extrems. La compressió permet una millor visualització dels teixits, al mateix temps que redueix al màxim la dosi d'irradiació necessària per a l'estudi, que és ja, de per si, molt baixa.

Em fa molt mal el pit quan s'acosta el període menstrual: és dolent? És normal?

Em fa molt mal el pit quan s'acosta el període menstrual: és dolent? És normal?

Hi ha alguns tipus d'estructura mamària que afavoreixen que es produeixi el dolor, ja que les proporcions hormonals de la segona fase del cicle fan que les cèl.lules mamàries s'inflin, en ser teixit circumdant dur i indistensible. Això no és dolent ni indica major risc de patologia maligna, però és una situació desagradable que la majoria de vegades pot ser tractada amb èxit sense necessitat de recórrer a tractaments complicats ni perillosos.

He d'autoexplorar-me el pit? Quan?

He d'autoexplorar-me el pit? Quan?

És aconsellable que la dona conegui el seu pit. Això només vol dir acostumar-se a conèixer les seves característiques. Com que el pit modifica el seu volum durant el cicle, és aconsellable explorar-lo poc després d'iniciada la menstruació, que és el moment en què el pit es troba en repòs hormonal. Això no vol dir que la dona s'obsessioni a explorar, ni que això es converteixi en alguna cosa angoixant. En aquest cas, és millor que faci revisions clíniques bianuals o trianuals amb el seu metge.

Tinc un familiar amb càncer de mama, he de fer-me alguna prova o sotmetre'm a algun estudi especial?

Tinc un familiar amb càncer de mama, he de fer-me alguna prova o sotmetre'm a algun estudi especial?

El càncer d'origen familiar representa menys del 10 o 15% de tots els càncers de mama, segons els coneixements actuals. Es relacionen amb: edat primerenca d'aparició (per sota dels 35-40 anys), incidència associada de càncer d'ovari i, de vegades, de càncer digestiu i solen haver-hi casos en totes les generacions de l'arbre genealògic familiar.Lògicament, tot això ha de ser valorat per un expert que serà qui finalment l'orientarà sobre el seu possible risc familiar.

Fer servir determinats desodorants o antitranspirants augmenta el risc de patir càncer de mama?

Fer servir determinats desodorants o antitranspirants augmenta el risc de patir càncer de mama?

Hi ha un rumor persistent que circula per Internet, tant en forma de correus electrònics com en pàgines we, que assegura que aquesta afirmació és certa. La teoria que exposen relaciona l'origen del càncer amb l'acumulació de toxines  que, en no ser eliminades,  s'acumulen a l'aixella i el causen. Si això fos cert, com afortunadament tenim molts altres llocs en l'organisme per desfer-nos de toxines, no s'acumularien a l'aixella (podem suar per gairebé tota la superfície de la pell i l'orina i els excrements també serveixen per desfer-se de toxines perilloses). A més, en tot cas, el càncer apareixeria suposadament a les aixelles. Existeixen diversos estudis científics que desmenteixen rotundament aquest extrem, per tant,  no hi ha motiu per no tenir cura d'un aspecte socialment important com és evitar l'olor corporal.

Una altra qüestió és la dels desodorants que contenen partícules d'alumini, en particular els antitranspirants. Hi ha evidències experimentals que aquestes partícules poden tenir un efecte similar encara que menys potent que els estrògens (hormones femenines), però fins al moment no hi ha cap demostració que el seu ús continuat pugui augmentar el risc de càncer de mama.

Qué és el càncer de mama?

Qué és el càncer de mama?

S'entén per càncer de mama al creixement anormal i incontrolat d'algunes de les cèl.lules que formen els conductes que condueixen o sintetitzen la llet materna.
Aquestes cèl.lules malignes, en dividir-se sense control, constitueixen un tumor que no para de créixer i que pot envair altres parts del cos: principalment els ganglis limfàtics axil∙lars i, si el procés maligne no s'atura,  podrà afectar a més altres òrgans com el pulmó, els ossos o el fetge.

Quina és la freqüència del càncer de mama?

Quina és la freqüència del càncer de mama?

És el tumor maligne més freqüent de les dones occidentals.
A Espanya, es diagnostiquen uns 16.000 nous casos anuals, principalment en dones postmenopàusiques entre els 50 i 70 anys d'edat, i es pot produir a qualsevol edat. Només entre el 5% i el 15% seran d'origen familiar i aquests es solen produir a una edat més primerenca.

Quins símptomes té un càncer de mama?

Quins símptomes té un càncer de mama?

Al principi, quan el tumor és molt petit,  no produirà cap alteració, només a mesura que el tumor es vagi fent més gran aniran apareixent algun dels següents símptomes:
-Nòdul o embalum mamari.
-Nòdul axil∙lar
-Retracció del mugró de nova aparició
-Lesions a la pell: retraccions, pell de taronja, èczemes, úlceres
-Secreció sanguinolienta del mugró
Pel que fa al dolor mamari, sobretot el relacionat amb el cicle menstrual, es tracta d'una molèstia desagradable però que no sol indicar malignitat, llevat dels casos persistents i sobretot unilaterals.

Cóm es diagnostica un càncer de mama?

Cóm es diagnostica un càncer de mama?

El càncer de mama es pot diagnosticar per algun d'aquests procediments:


1.-Inspecció i exploració mamària:
-Davant la sospita clínica i durant els reconeixements ginecològics habitualment anuals.


2.-Mamografia:
-Es tracta de la prova més eficaç per a l'obtenció del diagnòstic més precoç del càncer.
-Consisteix en la realització d'una radiografia de la mama, que detecta imatges sospitoses que no es palpen durant l'exploració.

3.-Ecografia mamària:
-Se sol emprar en les dones joves i com a complement de la mamografia davant la presència de mames denses.
-Mitjançant una sonda d'ultrasons s'explora el teixit glandular mamari i total.

4.-Ressonància nuclear magnètica:
-S'utilitza per delimitar l'extensió mamària de la malaltia maligna.

5.-Diagnòstic anatomopatològic:
-És el diagnòstic de certesa i ens informa de les característiques del tumor.
-La mostra per a l'estudi microscòpic es pot obtenir mitjançant PAAF (punció aspirativa amb agulla fina), BAG (biòpsia amb agulla gruixuda) o mitjançant extirpació quirúrgica.

Com més petita sigui la mida del tumor detectat, millor pronòstic tindrà la malaltia, de manera que la prova d'elecció per a la detecció del càncer de mama serà la mamografia.

La mamografia detecta tots els càncers?

La mamografia detecta tots els càncers?

Quan la mamografia no presenta una sospita de càncer, la probabilitat que hi hagi un càncer inadvertit serà molt rara, però de cada 100 càncers uns 10 no es detecten durant la realització d'una mamografia. Això sol passar sobretot en dones que presenten unes mames amb patrons radiològics densos. En aquests casos, la combinació de la mamografia, juntament amb l'exploració clínica realitzada per personal especialitzat, l'ecografia mamària i l'estudi patològic de qualsevol lesió sospitosa, ens portarà a una capacitat de diagnòstic del càncer de mama entre el 95% i el 99% dels casos.

Quan cal fer una mamografia en dones sense clínica mamària?

Quan cal fer una mamografia en dones sense clínica mamària?

1.-En dones asimptomàtiques es recomana realitzar la primera mamografia al voltant dels 35 anys, per determinar el patró basal de la mateixa.

2.-En dones amb antecedent familiars de càncer de mama, es recomana realitzar 10 anys abans de l'edat del diagnòstic del càncer familiar.

3.-Es recomana realitzar una mamografia anual des dels 40 als 50 anys.

4.-A partir dels 50 anys i fins als 70 anys, el control serà bianual i, habitualment,  es recomanarà seguir amb els programes de cribratge.

5.-Pel que fa al límit superior, no és clar, encara que seria recomanable entre 2 i 3 anys fins als 80 anys com a màxim, en funció de l'estat general.

Quin és el millor moment per fer-la?

Quin és el millor moment per fer-la?

Per a la realització adequada d'una mamografia s'ha de comprimir el pit, d'aquesta manera s'observen millor els teixits i es redueix la dosi d'irradiació. Aquesta compressió pot resultar una mica dolorosa i, per reduir les molèsties, l'ideal seria realitzar-la en els 10 primers dies després de l'inici del període menstrual.

És perillós el control mamogràfic periódic?

És perillós el control mamogràfic periódic?

La irradiació produïda durant la realització d'un estudi mamogràfic és molt baixa. S'ha calculat que en el cas que la mamografia produís un càncer en les dones estudiades, s'haurien diagnosticat precoçment uns 100 càncers, per la qual cosa, el balanç risc-benefici és clarament favorable cap a la mamografia.

Què són les campanyes de detecció precoç del càncer de mama?

Què són les campanyes de detecció precoç del càncer de mama?

Al nostre país, mitjançant les campanyes de detecció precoç del càncer de mama, per tal de disminuir la mortalitat del càncer de mama, es convida a totes les dones entre els 50 i 69 anys a la realització cada dos anys d'una mamografia, per tant serà de gran importància que la dona participi en aquestes campanyes.

És necessària l'autoexploració mamària?

És necessària l'autoexploració mamària?

És aconsellable que la dona conegui el seu pit per així poder detectar el més aviat possible qualsevol anomalia. Es recomana realitzar després d'haver iniciat la menstruació i sempre que no es converteixi en un acte angoixant.

Com es fa una autoexploració?

Com es fa una autoexploració?

Primerament, es realitza una inspecció ràpida d'ambdós pits davant del mirall.  En primer lloc,  amb els braços caiguts i les dues mans recolzades al maluc i, després, alçant els braços i les dues mans recolzades per darrere del cap.

A continuació, es realitza la autopalpació dels pits. La pacient s'explora, estirada, amb la mà esquerra recolzada darrere del seu cap i amb el palmell de la mà dreta seguint un ordre determinat (per exemple, en sentit de les agulles del rellotge) tota la mama esquerra, incloent l'aixella i l'areola. A més, no cal oblidar de prémer suaument el mugró i observar si produeix certa secreció.

Després, es procedirà de manera inversa amb la mama contralateral, és a dir,  la mà dreta per darrere del cap i la palpació amb la mà esquerra.

Qualsevol canvi en la inspecció o la presència d'una induració, dolor, nòdul o secreció pel mugró no clara i unilateral, s'ha de comunicar al seu metge.

És dolent el "cercle" del sostenidor?

És dolent el "cercle" del sostenidor?

El problema d'aquests sostenidors sorgeix quan no s'adapten correctament a la forma del pit i, en comprimir-lo, pot arribar a produir lesions a la pell o induracions mamàries que poden espantar la dona, per la qual cosa es recomana que s'utilitzin sostenidors adequats que sostinguin sense comprimir. De tota manera, no es modifica el risc de càncer de mama en funció del sostenidors que s'utilitzin.

És cert que alguns desodorants produeixen càncer de mama?

És cert que alguns desodorants produeixen càncer de mama?

Tan sols, en el cas dels desodorants antitranspirants que tinguin partícules d'alumini, s'ha pogut evidenciar un efecte similar però menys potent que els estrògens. Fins ara, no hi ha cap demostració que el seu ús continuat pugui augmentar el risc de càncer de mama.

Com es fa la transferència d'embrions congelats?

Com es fa la transferència d'embrions congelats?

Per preparar de manera òptima l'endometri i millorar així les probabilitats d'embaràs, s'indica una medicació en pegats transdèrmics (valerianat d'estradiol) i comprimits vaginals (progesterona), durant aproximadament 15 dies.

Són menys les possibilitats d'embaràs amb embrions congelats?

Són menys les possibilitats d'embaràs amb embrions congelats?

Sí. Durant el procés de congelació-descongelació l'embrió pot perdre capacitat per implantar-se, però, tot i això, quan els embrions no han perdut cèl.lules, s'aconsegueix embaràs en més del 25% de les transferències.

Què succeeix amb els embrions no transferits?

Què succeeix amb els embrions no transferits?

Els embrions no transferits a l’úter es congelen per cicles posteriors sempre i quan tinguin un bon aspecte morfològic. Si la morfologia no és la correcta, es mantenen en cultiu seqüencial i ,si arriben a desenvolupar-se fins a blastocist, es poden congelar

Quins antecedents patològics poden afectar la fertilitat?

Quins antecedents patològics poden afectar la fertilitat?

Entre d’altres, la fertilitat pot estar afectada per:

1- Malformacions congènites que afecten l’àrea genitourinària, principalment els testicles que no han baixat (criptorquídia), l’agenèsia dels conductes deferents i  la desembocadura anòmala del meat urinari (hipospàdies, epispàdies).
2- Antecedents d’un mal desenvolupament puberal i sexual (pubertat precoç, pubertat tardana). 
3- Antecedents de malalties de transmissió sexual (MTS) o de prostatitis. 
4- Trauma o torsió testicular. 
5- Exposició a substàncies tòxiques o perilloses a la feina, com el plom, el cadmi, el mercuri, l’òxid d’etilè, el clorur de vinil, la radioactivitat i els raigs X. 
6- Cirurgia de l’àrea genital (hèrnia, hidrocele).
7- Fàrmacs 
8- Galteres (parotiditis) després de la pubertat. 
9- Malalties endocrinològiques.
10- Fibrosi quística.

Quines són les causes mecàniques de l’esterilitat masculina?

Quines són les causes mecàniques de l’esterilitat masculina?

Són els trastorns en els quals hi ha algun tipus de dificultat per dipositar l’ejaculació al tracte genital femení. 

Les més importants són:

1- Disfunció erèctil o impotència 
2- Disfuncions ejaculatòries, principalment l'absència d’ejaculació i l’ejaculació retrògrada (la manca de tancament de l’esfínter de la bufeta fa que l’esperma passi a la bufeta urinària) 
3-Epispàdies i hipospàdies: malformacions congènites en les quals el meat urinari té una desembocadura anòmala.

Què és la microinjecció espermàtica o ICSI?

Què és la microinjecció espermàtica o ICSI?

La microinjecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides consisteix en la introducció d’un espermatozoide al citoplasma de l’òvul mitjançant una microagulla.

En quins pacients està indicada la ICSI?

En quins pacients està indicada la ICSI?

La tècnica de la ICSI està indicada:

- En els casos de factor masculí (defectes seminals simples o combinats) que comprèn les  oligoastenoteratospèrmies greus, les criptospèrmies, les azoospèrmies d’origen obstructiu i secretor no tractables, i les ejaculacions amb espermatozoides completament immòbils  (astenospèrmies totals i necrospèrmies).

- En els casos de no fecundació en un cicle de FIV previ.

- En els casos de mostres d’esperma valuoses (mostres criopreservades d’homes vasectomitzats, tractats amb radioteràpia o quimioteràpia).

- Quan s’obté una concentració final baixa d’espermatozoides mòbils, en cicles de FIV previs amb una taxa de fecundació baixa, o quan els espermatozoides són d’origen testicular.

Si hi ha una alteració espermàtica greu, es pot procedir directament a la Fecundació In Vitro amb IC

Si hi ha una alteració espermàtica greu, es pot procedir directament a la Fecundació In Vitro amb IC

En els casos de factor masculí greu, abans de portar a terme la Fecundació in vitro amb microinjecció espermàtica, cal realitzar l’estudi de la meiosi testicular per descartar anomalies genètiques als espermatozoides capaces d’impossibilitar l’assoliment d’un embaràs o de causar anomalies embrionàries.  En alguns casos, si hi ha un nombre suficient de cèl·lules d’espermatogènesi, aquest estudi es pot fer amb esperma.

Què cal saber abans d’iniciar un cicle de FIV?

Què cal saber abans d’iniciar un cicle de FIV?

És important tenir la informació completa de tot el procés. Per això es programa:

- Una visita amb el ginecòleg especialista en Reproducció, que explicarà la pauta de medicació, els dies que s’aconsella fer repòs, els riscs associats (descrits a continuació).

- Una entrevista amb els biòlegs que informaran la parella  sobre com es desenvoluparà la fase de laboratori i les tècniques que es portaran a terme en el seu cas particular, així com la informació legal sobre la FIV.

- Una entrevista amb la psicòloga especialista en tècniques de reproducció assistida. La preparació psicològica és important per afrontar els canvis emocionals que sorgeixen durant el tractament i per aconseguir que, tot i el resultat, els pacients ho valorin com una experiència positiva.

- Informació administrativa sobre el cost de les tècniques.

Quines proves són necessàries abans de començar una FIV?

Quines proves són necessàries abans de començar una FIV?

Els metges i els biòlegs han de tenir informació dels pacients. Les principals dades a conèixer són:

- Una ecografia que confirmi que l’úter i els ovaris estan en condicions d’iniciar el tractament.

- Una anàlisi hormonal.

- Una prova de catèter que consisteix en introduir una cànula prima a través del coll uterí, que és el catèter de transferència d’embrions. El ginecòleg ha de saber quin és el més adequat per la pacient, així com les mesures i la millor manera de col·locar-lo. Es comprova per ecografia que l’extrem distal quedi a 1 cm. del fons de l’úter.

- Una anàlisi d’esperma.

Quins riscs comporta la FIV?

Quins riscs comporta la FIV?

Els principals són:

- L’embaràs múltiple. Aproximadament un 30% són embarassos de bessons. El risc de trigèmins és baix i, si es produeix, es pot recórrer a la reducció embrionària.

- Embaràs ectòpic, amb una incidència del 1-3% després de la FIV. L’embrió es pot desplaçar des de l’interior de l’úter fins a la trompa  i implantar-s’hi. En aquests casos s’ha d’interrompre l’embaràs.

- La síndrome d’hiperestimulació ovàrica. Després de l’extracció d’oòcits, es produeix un augment excessiu de la mida dels ovaris i l’abdomen s’omple dels líquid dels fol·licles aspirats. Les pacients amb ovaris poliquístics són les que en tenen més risc.

Què és la Fecundació in vitro?

Què és la Fecundació in vitro?

És una tècnica de reproducció assistida en la qual els oòcits es fecunden amb els espermatozoides al laboratori. Els embrions que se n’obtenen es dipositen a l’úter de la pacient.

L’objectiu és que el tractament aconsegueixi l’embaràs, però també és important que la parella visqui el procés de manera senzilla, sense molèsties físiques, amb il·lusió i amb confiança en el seu equip mèdic.

Per tal d’aconseguir-ho, cal una bona informació i la coordinació perfecta de tot el personal facultatiu que hi intervé, així com una valoració individualitzada de les característiques de cada parella, tant a nivell mèdic com personal, tenint en compte els seus desigs i les seves preocupacions.

Com es porta a terme la Fecundació in vitro?

Com es porta a terme la Fecundació in vitro?

Abans d’iniciar un cicle de FIV, cal rebre la informació completa de tot el procés a nivell mèdic, biològic, legal i psicològic. A més, cal fer proves per conèixer en profunditat les característiques de cada parella, perquè quant més individualitzat es fa el tractament, s’obtenen millors resultats.

La FIV és un procés que es desenvolupa per fases: a la primera, s’estimulen els ovaris; a la segona, s’extreuen els oòcits; a la tercera, es fa la inseminació in vitro al laboratori i, finalment, es transfereixen els embrions a l’úter de la pacient.

És un tractament dolorós?

És un tractament dolorós?

No és un tractament dolorós i, de fet, la majoria de pacients manifesten que el pitjor de tot és l’angoixa que es produeix al llarg de les diferents fases del cicle, especialment quan els embrions ja s’han dipositat a l’úter i s’espera el resultat. És per això, que abans d’iniciar el cicle, les parelles s’entrevistin amb la psicòloga especialista per preparar-se tant com sigui possible en aquest aspecte.

Què és l’estimulació ovàrica?

Què és l’estimulació ovàrica?

És la inducció d’una ovulació múltiple mitjançant medicació hormonal.

Durant el cicle menstrual espontani, molts fol·licles dins de cada ovari inicien el seu desenvolupament. Quan un d’ells es fa més gran, s’inhibeix el creixement dels altres. Amb el tractament, s’intenta que uns quants fol·licles es desenvolupin fins arribar a la maduresa completa.

Què és un fol·licle?

Què és un fol·licle?

És el lloc de l’ovari on es desenvolupa l’oòcit, la cèl·lula reproductora femenina. Durant la primera fase del cicle menstrual de la dona, el fol·licle es desenvolupa. A l’inici és microscòpic i, en créixer, es va omplint de nutrients per l’oòcit fins arribar a medir 22 mm. En aquest moment, es fa un orifici a la seva paret i l’oòcit surt: és l’ovulació.

Quina és la pauta de medicació més adequada per a cada pacient?

Quina és la pauta de medicació més adequada per a cada pacient?

La pauta s’estableix basant-se principalment en l’edat de la pacient, la orfologia dels ovaris, l’anàlisi hormonal, la massa corporal, la resposta a l’estimulació en cicles previs, si s’escau, i la nostra experiència.

És molt important indicar la medicació i les dosis més adequades a cada dona, individualitzant els casos i evitant les pautes estàndard de tractament, donat que cada pacient té unes característiques úniques.

Es pot iniciar una FIV sense estimulació ovàrica?

Es pot iniciar una FIV sense estimulació ovàrica?

Sí, però les probabilitats d’embaràs evolutiu són inferiors al 5% i, és per això, que en el nostre centre no la duem a terme. Quan es desenvolupen menys de tres fol·licles, es prefereix descartar el cicle perquè les probabilitats d’èxit són molt baixes.

Què són els controls d’estimulació?

Què són els controls d’estimulació?

Es fa una anàlisi de sang per determinar els nivells d’estradiol, l’hormona que produeixen els fol·licles en creixement, i una ecografia vaginal, per observar quants fol·licles es desenvolupen als ovaris i quina mida tenen.

Segons els resultats d’aquestes proves, s’adequa la dosi de la medicació i es fa un nou control 1 o 2 dies després. Quan la mida dels fol·licles és superior als 20 mm. de diàmetre i els nivells d’estradiol es consideren adequats, s’administra una injecció d’HCG. Aquesta hormona indueix els últims canvis maduratius i l’ovulació.

Què és un oòcit (o ovòcit)?

Què és un oòcit (o ovòcit)?

Un oòcit és la cèl·lula reproductora femenina. Els oòcits es formen a l’ovari, dins dels fol·licles. El funcionament de l’ovari humà és cíclic i, aproximadament, cada 28 dies es produeix la maduració d’un oòcit.

Com arriben els oòcits al laboratori?

Com arriben els oòcits al laboratori?

Els oòcits arriben al laboratori dins de tubs estèrils i immersos en líquid fol·lícular, envoltats de cèl·lules del cúmul. Els oòcits s’identifiquen amb el microscopi, es netegen i desen a la incubadora a 37ºC amb un medi de cultiu.

Quan se sap quants oòcits s’han pogut extreure?

Quan se sap quants oòcits s’han pogut extreure?

Pocs minuts després de l’extracció d’òvuls, ja s’han analitzat els líquids fol·liculars i s’informa la parella del nombre d’ovòcits que s’ha obtingut.

Què és la fecundació in vitro convencional?

Què és la fecundació in vitro convencional?

La FIV és una de les tècniques més utilitzades en la reproducció assistida. La FIV facilita la trobada entre l’oòcit i els espermatozoides per assolir la fusió dels codis genètics de la parella. Per aconseguir-ho, es posen en contacte els ovòcits amb una concentració determinada d’espermatozoides processats (cent mil espermatozoides amb bona mobilitat) en un medi de cultiu i s’incuba a 37ºC fins el moment en què es detecta la fecundació.

Tots els oòcits obtinguts el mateix cicle són de la mateixa qualitat?

Tots els oòcits obtinguts el mateix cicle són de la mateixa qualitat?

La qualitat dels oòcits és una característica pròpia de cada dona i, evidentment, no tots els oòcits obtinguts a la punció ovàrica tenen la mateixa qualitat.

 Després de la punció ovàrica, s’obté un grup d’ovòcits heterogeni. Aproximadament el 80% són madurs, però també trobem ovòcits immadurs i ovòcits d’aspecte degenerat i atrèsic. Aquest últim grup no és vàlid per la fecundació in vitro.

Què és l'esterilitat?

Què és l'esterilitat?

L' esterilitat és la incapacitat d'un organisme, permanent o transitòria, de generar gamets viables. Això implica una impossibilitat de reproduir-se, per oposició a la fertilitat. Les causes de esterilitat són diverses i varien en funció del sexe.

L'esterilitat és una malaltia que afecta entre el 15 al 20 per cent de les parelles en edat reproductiva, que equival a dir que una de cada 5 parelles té problemes per a assolir l'embaràs.

Com es porta a terme la microinjecció espermàtica?

Com es porta a terme la microinjecció espermàtica?

La ICSI és una tècnica molt sofisticada que requereix una gran precisió i experiència per part del biòleg. Consisteix en la introducció d’un espermatozoide dins del citoplasma de l’oòcit.

Què és la transferència d'embrions?

Què és la transferència d'embrions?

La transferència embrionària (TE) és la introducció dels embrions a l’úter matern. Just abans de la transferència, es col·loquen els embrions, prèviament seleccionats, en un medi de cultiu específic. Els embrions es carreguen  a l’extrem del catèter de transferència i es dipositen delicadament dins la cavitat uterina.

Els embrions no transferits a l’úter es congelen per cicles posteriors sempre i quan tinguin un bon aspecte morfològic. Si la morfologia no és la correcta, es mantenen en cultiu seqüencial i, si arriben a desenvolupar-se fins a blastocist, es poden congelar

Què és la implantació?

Què és la implantació?

És el procés pel qual l’embrió s’adhereix a la paret interna de l’úter (l’endometri) i hi penetra per continuar el seu desenvolupament. La implantació es produeix quan l’embrió està en estadi de blastocist, uns 5 o 6 dies després de la seva formació. Quan es realitza la transferència embrionària als 2 o 3 dies de la recuperació dels oòcits, l’embrió continua la seva divisió cel·lular dins de l’úter i no s’hi implanta fins passats 2-4 dies. 

Per tal que es produeixi la implantació, cal que l’endometri estigui completament preparat, que l’embrió tingui potencial evolutiu i que s’estableixi una compenetració entre els canvis que es van desenvolupant en ambdós.

S’implanten tots els embrions?

S’implanten tots els embrions?

La reproducció humana conté molts errors i una proporció alta dels embrions no té capacitat per evolucionar. És un dels problemes que es plantegen quan s’ha de decidir el nombre d’embrions a transferir, ja que la proporció d’embrions evolutius és molt variable.

L’edat de la pacient no afecta particularment la capacitat de l’endometri per acollir l’embrió, però té una gran influència en la vitalitat dels embrions.

Amb l’edat, augmenta la possibilitat que els oòcits tinguin una pitjor qualitat a nivell citoplasmàtic i que la meiosi (la separació dels cromosomes) es completi de forma anòmala donant lloc a embrions no evolutius per alteracions al codi genètic.

Hi ha una proporció d’embrions que bloqueja el seu desenvolupament durant els primers estadis de divisió. Aquesta proporció augmenta en relació directa amb l’edat materna.

En què consisteix la inseminació artificial conjugal (IAC)?

En què consisteix la inseminació artificial conjugal (IAC)?

La inseminació artificial conjugal està indicada en parelles que presenten: factor masculí lleu, disfunció ovàrica lleu, endometriosis lleu, quan no existeix una causa aparent d'esterilitat i, quan després de 3 o 4 cicles d' inducció d' ovulació i coits programats, no s' ha aconseguit embaràs.

Durant un cicle d'inseminació artificial conjugal, s' administren gonadotrofines per via subcutànea per estimular el creixement fol.licular.

A través del seguimient ecogràfic, es constata el desenvolupament fol.licular.

Quan els fol.licles estan madurs, s'aplica una medicació que produeix l'ovulació.

El dia de l'ovulació, es processa el semen del marit en el laboratori, millorant la qualitat seminal, sobretot la mobilitat dels espermatozoides. Una vegada millorat el semen i preparat, s'introdueix en l'úter mitjançant  un catèter molt fi. Des d'aquí, els espermatozoides ascendeixen  a la trompa on fecunden l' óvul.

Què és la Inseminació artificial de donant (IAD)?

Què és la Inseminació artificial de donant (IAD)?

Consisteix a col·locar en l’interior de l’úter o del canal cervical els espermatozoides procedents d’un banc de semen. Per a això, és precís realitzar la monitorització d’un cicle menstrual en la dona amb la finalitat de detectar el moment de l’ovulació. El semen procedeix, en aquest cas, d’un donant anònim i s’empra quan no pot fer-se servir el semen de la parella per motius irreversibles (com alguns casos de càncer i azoospèrmia) o quan la dona no té parella masculina.

La inseminació artificial de donant és una tècnica simple i eficaç, perquè la mostra de semen presenta unes condicions òptimes de qualitat i quantitat d’espermatozoides, ja que procedeix d’un home sa la producció espermàtica del qual s’ha estudiat prèviament amb la finalitat de descartar qualsevol patologia. 

Desenvolupament de la inseminació artificial de donant


Primera fase (control i estimulació de l’ovulació). Per a l’estimulació de l’ovulació s’empra l’hormona fol·licle-estimulant (FSH) i es realitzat un control del cicle mitjançant el seguiment ecogràfic del desenvolupament fol·licular en els ovaris. En comprovar que el nombre i mida dels fol·licles és adequat, es produeix la seva maduració mitjançant una altra hormona, anomenada LH (hormona luteoestimulant). 

Segona fase (obtenció de la mostra de semen). L’obtenció del semen del donant es realitza després de sotmetre’l a un complet estudi per assegurar la bona qualitat dels seus espermatozoides i descartar qualsevol patologia. Els aspirants a donants són sotmesos a una sèrie de proves abans de ser acceptats: anàlisi de semen, anàlisi de sang i orina, exploració general, estudi de malalties de transmissió sexual i examen psicològic. Tots els donants han de ser majors d’edat i signar un document on garanteixen el seu consentiment perquè el seu semen sigui utilitzat en aquesta tècnica, a més d’assumir l’anonimat inherent a aquesta pràctica. El semen del donant es congela abans de la seva utilització.


Tercera fase (inseminació). La inseminació es realitza de manera idèntica a la inseminació artificial conjugal (IAC), però amb la mostra de semen criopreservat procedent d’un banc de semen. Es carrega el semen en una fina cànula que s’introdueix en l’interior de l’úter el dia de l’ovulació. És un procés senzill, generalment indolor i molt similar a qualsevol altre procediment de la consulta del ginecòleg.

 

Què és la infertilitat?

Què és la infertilitat?

La infertilitat  és definida com la impossibilitat de dur l'embaràs a terme, perquè el mateix es deté o perquè es perd en algun moment del desenvolupament. En la literatura saxona ambdós termes s'usen indistintament com a sinònims. Això de vegades és preferible també en espanyol, ja que la paraula esterilitat té una càrrega emocional i una connotació més dura i irreversible que el terme infertilitat. Per aquest motiu, les paraules esterilitat i infertilitat s'utilitzen de manera indistinta per a definir aquella parella amb dificultats per a concebre o mantenir un embaràs després d'un temps adequat de recerca.

Cal fer un estudi d'esterilitat?

Cal fer un estudi d'esterilitat?

Sí, depenent de cada cas,les pases a seguir són:

En la dona:

Ecografia transvaginal que permet observar l' estat de l'úter i dels ovaris. Es pot determinar si existeixen alteracions uterines com malformacions, pòlips, miomes, etc. També valora la mida dels ovaris, la presència de fol.licles i la seva mesura.

Estudi hormonal el tercer día del cicle menstrual. S'estudien diferents hormones (FH, LH i Prolactina) que indicaran l' estat de la funció dels ovaris.

Histerosalpingografía. Bàsicament, consisteix en realitzar una radiografia on es pot conèixer l'estat de l' úter i de les trompes. Permet detectar així problemes físics en l'aparell reproductor femení.

 

En l'home:

Seminograma. És una prova indispensable en l' estudi de fertilidat. Amb ella, es coneixen  una gran quantitat de paràmetres de la mostra seminal, de les quals les més importants són el recompte espermàtic (quantitat d' espermatozoides) i mobilitat.

Test de capacitació espermàtica. Amb aquest test, se sotmet la mostra espermàtica al mateix procés que s'utilitza per realitzar una tècnica de reproducció assistida, podent saber així com respondre.

Quins canvis aniré notant durant el meu embaràs ?

Quins canvis aniré notant durant el meu embaràs ?

1r  MES:

Els primers símptomes són difusos i es confonen amb la síndrome premenstrual: cansament, tibantor en el pit, augment de secreció vaginal, major sensibilitat olfactiva o un estrany sabor metàl·lic a la boca.

És molt important deixar de fumar i de prendre alcohol.

Cal fer una dieta variada. No cal la sobrealimentació, ja que només portarà a l'excés de pes, amb possibles complicacions al final de l’embaràs i durant el part. No cal menjar per dues persones.

Es recomana suplementar la dieta amb àcid fòlic i iode ( a ser possible prèviament a l'embaràs ).

2n MES

Les alteracions de l’ànim són freqüents a conseqüència de la revolució hormonal que s’està produint a dins seu.

El pit ha crescut i fa una mica de mal. A l’arèola es poden distingir uns petits nòduls anomenats tubercles de Montgomery.

De vegades, es poden tenir nàusees i marejos i més ganes d’orinar. Si és així, no dubti en trucar-nos i l’indicarem com solucionar-ho.

Moltes dones es troben cansades i han de dormir més de l’habitual.

És normal tant que es tingui molta gana, com que no es vulgui menjar res.

3r  MES:

A partir d’aquest mes, els canvis al seu cos seran més visibles, ja comença a créixer una mica l’abdomen.

Poc a poc, va desapareixent la producció de l’hormona gonadotropina coriònica, que és la causant de les nàusees. Es recomana que es facin menjars lleugers.

Les genives es poden inflamar i sagnar.

Si s’ha engreixat, pensi que es recomana guanyar durant tot l’embaràs uns 10-12 kg. Durant aquests 3 mesos s’hauria d’engreixar entre1 i 3 kg.

Tingui en compte que, de tot el que s’engreixi durant l’embaràs, el fetus és la tercera part de l’augment normal del pes, uns 3.500 g. són de la placenta; el líquid amniòtic i l’úter de 650 a 900 g; el líquid dels teixits materns i el volum sanguini 1200 a 1800 g. cadascun; i l’augment de mida de les mames 400 g. Els 1640 g. restants estan constituïts principalment per grassa materna.

4r  MES:

Els mugrons es fan més grossos i foscos.

Al bell mig de l’abdomen pot aparèixer una línia vertical de color fosc que desapareix després del part.

Els canvis hormonals poden enfosquir també les zones sensibles de la pell. Convé no prendre gaire el sol.

La pressió que fa l’úter a l’estómac pot començar a dificultar les digestions i produir cremor d’estómac. Si això succeeix, ens ho comuniqui i li donarem la medicació oportuna.

Si pren ferro, pot tenir problemes de restrenyiment, per la qual cosa, li recomanem que mengi fruita fresca, verdures i pa integral.

5è  MES:

Cap a les 20 s. pot començar a notar algun moviment. Si ha tingut altres fills, es pot notar uns 15 dies abans.

La seva respiració es fa més profunda i el ritme cardíac s’accelera.

La panxa comença a ser evident.

Si té retenció de líquids, se li poden inflar els turmells.

Poden produir-se gasos a causa del restrenyiment i canvis sobtats de temperatura amb sufocacions.

6è MES:

Es recomana que fins aquest mes, s’hagi engreixat un màxim de 4-5 Kg.

Ara ja sentirà plenament els moviments del  seu fill.

La panxa ja es nota força. L’úter segueix creixent i s’estén per sobre del melic. L’úter ja no cap a la pelvis i desplaça els intestins i pressiona lleugerament el fetge i el diafragma.

La bufeta de l’orina també queda més oprimida i tornarà a tenir ganes d’anar al lavabo sovint.

Els mugrons poden estar més sensibles ja que es pot produir prolactina, l'hormona encarregada de la lactància.

Al final d’aquest mes, es poden començar a tenir algunes contraccions. No fan mal i solen desaparèixer si es descansa.

7è MES:

Pot tenir dificultats per respirar, perquè el cor ha de bategar més depressa per bombejar la sang fins la placenta.

Ja hauria de començar a preparar el que necessitarà en el moment del  part.

8è MES:

Més o menys a la setmana 36, el seu fill ja es col·locarà amb el cap avall, per tant es poden notar molèsties a la part baixa de l’abdomen i alguna contracció.

9è  MES:

El cap del nen baixa i s’encaixa a la pelvis, s'està preparant per néixer. Es pot notar la panxa una mica més baixa.

També, pot ser que tingui més ganes d’orinar per la pressió que fa el cap sobre la bufeta. És normal que tingui  la necessitat de netejar i ordenar la casa, és la “síndrome del niu” ( un instint per deixar-ho tot a punt per l’arribada del nadó).

La data que li vam dir pel part (DPP) és orientativa, podria ser uns 15 dies abans o després. Si a la setmana 41+4 el nen no ha nascut, es decidirà induir el  part.

Per què és necessari el control de l’embaràs?

Per què és necessari el control de l’embaràs?

Les atencions que rep la gestant per part de la llevadora i del tocòleg-ginecòleg han aconseguit disminuir, significativament, la mortalitat i les complicacions de les mares i els nadons.

Els consells, el control i la relació amb els professionals sanitaris ajuden a tenir un embaràs saludable. Per tant, és molt important que la gestant es responsabilitzi del seu embaràs i assisteixi a les consultes per realitzar les proves indicades.

Es recomana que la primera visita tingui lloc abans de la segona falta i, a partir d’aleshores, s’establirà el calendari de visites i proves.

  

Primera visita

Es realitza l’historial de salut i es lliura el carnet d’embarassada.

Es fa la primera exploració.

Es valora l’inici de tractaments: àcid fòlic, iode, etc.

El diagnòstic prenatal (detecció del risc de síndrome de Down i espina bífida, principalment).

Es proporciona informació sobre el diagnòstic prenatal, les proves que se sol·licitaran, els hàbits tòxics i altres consells.

S’estableix el calendari d’ecografies i d’anàlisis clíniques.

 

El ritme de visites ha de ser, en principi, mensual. Però es pot adaptar a cada cas, perquè hi ha situacions que poden requerir més control de l’embaràs.

 

Visites successives

Aclariment de dubtes i problemes.

Controls de pes, tensió arterial, creixement de l’úter, auscultació del batec cardíac... Ecografia ( si s'escau )

Valoració de les proves realitzades.

Prescripció de tractaments, si cal.

Informació i consells sobre diferents aspectes de l’embaràs i sobre els cursos d’educació maternal/ preparació al naixement.

Hi ha canvis emocionals durant l’embaràs?

Hi ha canvis emocionals durant l’embaràs?

Les dones gestants solen viure l’embaràs de manera positiva. Gaudeixen de l’embaràs i dels canvis que es produeixen en el seu cos. Moltes solen trobar-se més guapes i assumeixen aquests canvis com una part d’aquest procés, per això també és important el reforç positiu per part de la parella i/o de l’entorn, entenent l’embaràs i la maternitat com un procés que se sol viure amb molta normalitat.

Canvis emocionals

◗ Sentiments de goig i optimisme per l’embaràs.

◗ Sentiments ambivalents.

◗ Canvis d’humor.

◗ Sensació d’inseguretat.

◗ Preocupació pel benestar del fetus.

 De vegades, durant l’embaràs també es poden produir situacions que poden afavorir la  sensació d’inseguretat, angoixa, canvis d’humor, etc., que necessitaran del recolzament emocional de la parella i/o de l’entorn, i del consell professional.

Què s’ha de tenir en compte en la cura del cos?

Què s’ha de tenir en compte en la cura del cos?

Es recomana, si és possible, una dutxa diària, ja que durant l’embaràs hi ha un augment de la suor i del fluix vaginal.

◗ S’aconsella mantenir la pell ben hidratada.

◗ No són recomanables les exposicions perllongades al sol i cal utilitzar cremes de protecció solar.

◗ Raspallar-se les dents després de cada àpat; al començament de l’embaràs és aconsellable visitar el dentista.

◗ Els vestits cal que siguin còmodes, millor de cotó o fibres naturals, i que permetin transpirar. S’han d’evitar mitjons o mitges que estrenyin; si es fan servir mitges, cal que siguin fins la cintura, ja que afavoreixen la circulació venosa.

◗ Evitar faixes, excepte en els casos recomanats.

◗ Usar sostenidors que s’adaptin als canvis del pit a mesura que augmenti.

◗ És recomanable evitar les sabates amb talons massa alts, així com les sabates totalment planes. Són adequats els talons de 2 a 3 cm.

◗ És recomanable descansar unes 8 hores durant la nit i, si és possible, també en algun altre moment del dia, preferiblement després del dinar.

◗ Durant l’embaràs, es pot desenvolupar el treball habitual, sempre que no causi cansament excessiu o provoqui un problema de salut. No és aconsellable manipular tòxics ni estar exposat a radiacions.

◗ En absència de complicacions, la pràctica moderada d’exercici físic, com ara passejar, caminar o nedar, no és perjudicial ni per a la mare ni per al fetus. Es desaconsellen els esports de risc.

◗ Preocupació pel benestar del fetus. De vegades, durant l’embaràs també es poden produir situacions que poden afavorir la sensació d’inseguretat, angoixa, canvis d’humor, etc., que necessitaran del recolzament emocional de la parella i/o de l’entorn, i del consell professional.

◗ El massatge de la zona perineal durant l’embaràs facilita la seva obertura en el moment del naixement i pot ajudar a evitar l’episiotomia (tall en el perineu per ampliar la vagina). Cal que es realitzi diàriament. Prèviament, s’ha d’aplicar escalfor a la zona amb un massatge, amb oli o lubricant i introduir el dit polze dins de la vagina i presionar cap a baix, amb un moviment de vaivé. No s’ha de sentir dolor i pot durar de 2 a 5 minuts. El pot realitzar la dona o la seva parella.

Com evoluciona el fetus?

Com evoluciona el fetus?

1r MES:

Embrió:

Uns 6 dies després de la fecundació, l'ou (òvul fecundat),  arriba a l'úter i nia en ell. En poc dies, una part de les cèl·lules donarà origen a la placenta i una altra a l'embrió. A partir d'aquest moment,  l'organisme de la mare comença a canviar.

Al final del 1r mes és de la mida d'una perla. Poques setmanes més tard, li començarà a créixer a l'extrem oposat al cap un apèndix amb forma de cua.

Mesura 1 cm. i pesa  1.7 g.

2n MES:

A partir de les 5-6 setmanes, comença a bategar el cor. Les cames i braços tenen el principi dels dits.

Es comença a formar l’estructura dels ossos.  Es perfilen els ulls, el nas i les orelles. Desapareix la cua.

Mesura uns 4 cm. i pesa 7.5 g.

3r MES:

El cervell està recobert per ossos protectors. Li comencen a aparèixer les parpelles i les celles; el fetge i els ronyons comencen a funcionar. Convé valorar el gruix del plec nucal.

Els genitals començaran a mostrar rastres del sexe masculí o femení.

Mesura uns 9 cm. i pesa 2.5 g.

4t MES:

Fetus:

El teu fill creix fins a 16 cm. i pesa aproximadament 100 g.

S'aniran desenvolupant reflexes com el de xuclar i empassar. S’acabaran de definir els dits de les mans i els peus. Comença el funcionament de l’aparell digestiu i urinari. Apareixen les ungles. Es poden identificar les empremptes digitals.

5è  MES:

El seu fill mesura 20 cm. i pesa al voltant de 300 g.

Té el cos cobert per un pèl suau anomenat lanugen.

Apareixen les cordes vocals.

6è MES:

Cap al final del 6è mes, el seu  fill augmentarà 3 cops el seu pes i arribarà als 800 g. i creixerà fins a 31 cm.

Es comencen a separar les parpelles i els ulls s’obriran de tant en tant, en períodes curts.

7è MES:

El seu fill ja farà 37-40 cm. de llarg i el seu pes es duplicarà fins  més o menys 1.5 kg. Si naixés ara, es consideraria un nadó prematur.

Els ronyons, fetge i cervell, maduraran molt ràpid.

8è  MES:

Ara ja es mou i dóna cops de peu prou forts com per notar-los a l’exterior.

El creixement en aquest mes és molt ràpid, ja fa aproximadament 2.400 g. i 43 cm. de llarg.

Excepte els pulmons, la majoria dels seus òrgans s’han desenvolupat.

Si és un nen, els testicles baixaran a les bosses escrotals.

9è  MES:

El nen ja és totalment madur i ja podria viure fora del cos de la mare. En aquesta etapa s’acomodarà a la part baixa de l’abdomen per preparar-se pel naixement i serà menys actiu.

En acabar el mes, pesarà de mitjana uns 3.100 kg. i mesurarà uns 50 cm.

Què fer en cas de vòmits i nàusees?

Què fer en cas de vòmits i nàusees?

◗ Fer àpats freqüents, lleugers i de poca quantitat.

◗ Evitar beure líquids en dejú i sucs àcids.

◗ No prendre cafè ni te.

◗ Disminuir els aliments rics en greixos i en espècies.

◗ Tenir a prop, per exemple a la tauleta de nit, unes galetes, torrades o cereals per tal de menjar alguna cosa estirada al llit abans de llevar-se.

Es pot viatjar?

Es pot viatjar?

S’aconsella evitar viatges llargs en el decurs del primer trimestre i durant les últimes setmanes.

En els viatges en cotxe, és convenient aturar-se cada 2 hores per fer una passejada. Cal posar-se el cinturó de seguretat, passant-lo per sobre i per sota de la panxa.

Si es viatja en avió, a partir de les 35 setmanes de gestació s’ha de demanar informació a la companyia aèria, ja que cal considerar el risc en els vols de llarga durada, especialment en els transoceànics.

Es poden prendre medicaments?

Es poden prendre medicaments?

S’ha de prendre només la medicació recomanada pels professionals que atenen l’embaràs (inclosos els tractaments naturals).  NO AUTOMEDICAR-SE.

La vacuna de la grip i del tètanus estan  fins i tot recomanades durant l’embaràs, després del primer trimestre.

La vacuna del tètanus i de l’hepatitis B es poden posar després del primer trimestre i la de la grip, a la tardor. Si hi ha la necessitat de viatjar a un país on són necessàries mesures de prevenció, cal consultar prèviament els professionals experts.

Si s’ha de fer una radiografia, cal avisar el tècnic de radiología perquè ho tingui en compte.

Qué és l'àcid fòlic i per què l'haig de pendre durant l'embaràs ?

Qué és l'àcid fòlic i per què l'haig de pendre durant l'embaràs ?

És una de les vitamines ( B9 ) essencials per la divisió celular  i ajuda a prevenir els defectes del tub neural en el fetus.

També es molt important en la formació de sang, ja que un dèficit d'aquesta vitamina produeix anèmies en l'embaràs.

Aquesta vitamina es pot trobar en vegetals de fulla verda, fruites, llegums, fetge i cereals integrals.

També haig de prendre iode?

També haig de prendre iode?

El iode és un altre component fonamental de les hormones de les tiroides. El dèficit d'aquest mineral en l'embaràs pot ocasionar avortaments espontanis, anomalies fetals i hipotiroïdisme fetal.

Es troba a tots els productes provinents del mar i a la sal iodada.

Estic embarassada i m'han dit que em falta ferro, és normal?

Estic embarassada i m'han dit que em falta ferro, és normal?

Durant l'embaràs, s'incrementen les necessitats d'aquest mineral degut a que s'han de cobrir les necessitats de la mare, del fetus, a més de formar la placenta. Per això, a vegades s'ha d'augmentar la ingesta de ferro.

La vitamina C afavoreix l'absorció del ferro. La llet, el te i el cafè disminueixen l'absorció. Els suplements de ferro s'han de prendre en dejú o entre menjars.

Prendre ferro pot produir restrenyiment i tinció de les femtes a color negre.

Es pot trobar ferro al fetge, carns vermelles, espinacs, cereals i alguns mol·luscs.

És perillós el contacte amb persones amb malalties infeccioses?

És perillós el contacte amb persones amb malalties infeccioses?

En general, l’embarassada ha d’evitar el contacte amb casos de malalties infeccioses que es puguin transmetre. Especialment, les gestants en contacte estret amb població infantil han de tenir cura quan algun nen presenti alguna malaltia infecciosa que es pugui contagiar.

S’ha de tenir precaució amb algunes infeccions que poden ser greus pel fetus quan es pateixen durant l’embaràs:

Rubèola:

A les anàlisis que es fan durant la gestació, es determina si hi ha anticossos (defenses) davant la malaltia. Les persones vacunades o, que ja l’han passat prèviament, no tenen risc de patir-la.

La gestant no vacunada o, que no l’ha passat prèviament, ha d’evitar el contacte amb els casos de malaltia i es recomana la vacunació després del part.

Varicel·la:

Si hi ha immunitat per contacte previ (malaltia passada prèviament o vacuna), no hi ha risc, atès que només es pateix una vegada.

Si no s’ha passat abans de l’embaràs, s’ha d’evitar el contacte amb els casos de malaltia. Si hi ha contacte, cal consultar el metge.

Toxoplasmosi:

A les anàlisis que es fan durant l’embaràs, es determina si hi ha anticossos davant la malaltia.

Si hi ha anticossos, perquè s’ha passat prèviament, no hi ha risc.

Si no hi ha anticossos protectors davant la malaltia, la gestant haurà de prendre una sèrie de precaucions.

Quines substàncies tòxiques cal evitar?

Quines substàncies tòxiques cal evitar?

Tabac

És molt important no fumar ni una sola cigarreta, ni estar en ambients de fum. El tabac perjudica la salut de l’embarassada i la del fill/filla. MAI NO ÉS TARD PER DEIXAR DE FUMAR. Si es necessita ajuda, es pot consultar la llevadora i el tocòleg-ginecòleg perquè informi sobre els mètodes per deixar-ho. Dins del marc del Programa Embaràs sense Fum, els/les professionals poden ajudar les dones a deixar de fumar. L’embaràs és un bon moment per abandonar el consum de tabac.

Alcohol

Durant l’embaràs, cal abstenir-se de begudes alcohòliques. El consum d’alcohol pot produir una afectació en el desenvolupament dels diferents òrgans del fetus.

Altres drogues

Les drogues que es consumeixen passen directament al fetus i li produeixen efectes nocius. Hi ha més risc de part prematur, pes baix en néixer i patiment fetal. És molt important aprofitar l’embaràs per deixar-les, però és impossible fer-ho tota sola, es necessita ajuda que el personal sanitari pot facilitar amb absoluta confidencialitat.

Quines són les normes bàsiques per a l’alimentació de l’embarassada?

Quines són les normes bàsiques per a l’alimentació de l’embarassada?

Durant la gestació, es necessita una aportació variada d’aliments per a un bon desenvolupament de l’embaràs.

És millor menjar poc de molts aliments que menjar pocs aliments en molta quantitat. L’embarassada no ha de menjar per dues perones, sinó que és millor menjar dues vegades.

L’augment de pes durant la gestació dependrà del pes inicial en el moment de la concepció. El professional encarregat de controlar l’embaràs us informarà.

Cal fer un bon repartiment dels àpats al llarg del dia. Realitzar 4 o 5 ingestes no copioses durant la jornada (esmorzar abans de sortir de casa, menjar a mig matí, dinar, berenar i sopar), i procurar seure a taula, mastegar bé i gaudir del menjar sense presses.

Es poden fer servir diverses tècniques culinàries, però sempre cal evitar aquelles que comporten un excés de greix. Tant per cuinar com per amanir, és convenient utilitzar oli d’oliva.

És recomanable beure entre 1,5 i 2 litres d’aigua al dia. No són  recomanables les begudes gasoses, les refrescants ensucrades, ni les estimulants (cafè, te, coles, etc.).

En cas que es prengui un suplement de ferro, cal prendre’l amb vitamina C (taronja, kiwis, etc.) per millorar la seva absorció. No s’ha de barrejar amb llet.

Cal moderar el consum de sal i la que s’utilitzi ha de ser iodada.

No són recomanables ni els sucres ni els aliments amb greixos, com les pastes dolces, pastissos, gelats, llaminadures, etc.

Quant m'hauria d'engreixar durant l'embaràs ?

Quant m'hauria d'engreixar durant l'embaràs ?

Aixó depèn molt del pes inicial abans de l'embaràs.

En els casos d'embaràs amb fetus únic, els increments recomanats són:

  • Baix pes inicial de la mare : 12-18 kg
  • Pes matern normal : 11-15 kg
  • Sobrepès matern: 6-7 kg
  • Obesitat materna: < 6 kg

L'augment de pes en la mare es degut al fetus, a la placenta, a l'acumulació de nutrients, a la formació extra de sang,  als líquids adicionals i a l'augment de la mida del pit i de l'úter.

Què és la diabetis gestacional?

Què és la diabetis gestacional?

La diabetis  gestacional (DMG) és una forma de diabetis mellitus induïda per l' embaràs. No es coneix una causa específica d'aquest tipus de malatia, però es creu que les hormones de l'embaràs redueixen la capacitat que té el cos d'utilitzar i respondre a l'acció de la insulina. El resultat és un alt nivell de glucosa a la sang ( hiperglucèmia). La incidència de la DMG és 3-10% de les dones embarassades.

Què fer en cas d’acidesa o pirosi?

Què fer en cas d’acidesa o pirosi?

Menjar aliments en petites quantitats i amb freqüència, poc a poc, i evitar els greixos i els aliments picants.

Cal deixar passar entre una i dues hores entre la ingesta de l’aliment i l‘hora d’estirar-se o anar a dormir.

Alçar el capçal del llit entre 15 i 20 cm.

Què fer en cas de restrenyiment?

Què fer en cas de restrenyiment?

Augmentar la ingesta d’aigua.

Menjar aliments rics en fibra: llegums, verdures, fruita natural, cereals integrals (pa integral).

Ingerir una o dues cullerades de sègol de blat o de llavors de lli barrejades amb sucs, amanides, iogurts, etc.

Beure aigua en dejú, amb dues o tres prunes posades en remull la nit anterior.

Evitar prendre laxants, excepte per indicació mèdica.

Augmentar l’activitat física mitjançant exercicis suaus com caminar, nedar, etc.

Sóc vegetariana. Quines mesures haig de prendre durant el meu embaràs ?

Sóc vegetariana. Quines mesures haig de prendre durant el meu embaràs ?

Les dietes restrictives, en general, provoquen dèficit de nutrients en l'organisme. Amb la gestació, s'augmenten les demandes nutritives en les dones. Amb aquest tipus de dieta, es constitueix un grup de risc pel que és necessari prendre suplements alimentaris.

Existeixen varis tipus de vegetarians:

  • vegetarians estrictes: no mengen res de carn, peix, ous, llet ni derivats.

  • vegetarians permissius: accepten menjar làctics i/o ous.

El problema del vegetarians estrictes és la deficiéncia de proteïnes i vitamina B12 que poden tenir. S'aconsella comentar-ho amb el ginecòleg per buscar la millor manera d'assegurar la quantitat necessària de nutrients per una correcta formació tant del fetus com de la placenta.

Els vegetarians permissius aporten a la seva dieta proteïnes d'alt valor biològic i vitamina B12 per mitjà de la llet i dels ous.

Què cal fer si hi ha un augment excessiu de pes?

Què cal fer si hi ha un augment excessiu de pes?

Cal disminuir el consum de greixos, no prendre mantega, fer sevir làctics desnatats i formatges frescos i no greixosos.

Moderar el consum d’hidrats de carboni (pa, pastes dolces, pastissos).

Cal cuinar els aliments bullits, a la planxa, al forn o en papillota.

Evitar els aliments salats i no fer servir aliments en conserva.

Es poden tenir relacions sexuals durant l’embaràs?

Es poden tenir relacions sexuals durant l’embaràs?

La sexualitat depèn de com cada persona viu, sent i experimenta el seu propi cos i les seves emocions i, per tant, ve determinada pels sentiments i les sensacions que es tenen d’un mateix i dels altres, i per la capacitat que es té d’oferir i experimentar plaer. Per tant, la sexualitat és subjectiva i diversa.

En aquest sentit, durant la gestació, la sexualitat pot continuar aportant experiències gratificants i, per això, cada parella pot continuar mantenint les relacions sexuals que li aportin plaer.

De vegades, durant la gestació, a causa dels canvis hormonals, físics i psicològics, hi pot haver una modificació del desig sexual; pot ser que durant el primer trimestre disminueixi, que augmenti en el segon i que torni a disminuir en el tercer.

Hi ha dones, però, que poden tenir un desig augmentat durant tot l’embaràs.

Si l’embaràs és normal, no és necessari modificar o interrompre els hàbits sexuals i és, fins i tot, desitjable que puguin prosseguir sense inconvenients.

A mesura que avança la gestació (3r trimestre), es farà necessària l’adopció de postures que no pressionin l’abdomen.

El massatge perineal, com s'ha de fer?

El massatge perineal, com s'ha de fer?

1 Utilitzi un lubricant en els dits (oli d'oliva, oli de rosa mosqueta, oli de germen de blat, oli per fer massatges).

2. Col·loqui els dits dins de la vagina uns 3 a 4 cm. S'ha d'empènyer el perineu cap avall i cap als costats de la vagina amb un massatge ferm, però amb cura. S'ha de mantenir la pressió durant 2 minuts.

3. Agafi aquesta zona entre el dit polze i els dits oposats i faci un moviment de vaivé durant 3 a 4 minuts.

Què haig de portar per al nadó a l'hora del part?(Panereta)

Què haig de portar per al nadó a l'hora del part?(Panereta)

LA PANERETA

Per al nadó:

4 "bodys" o samarretes de cotó i calcetes

* 4 pijames o conjunts de jersei i pantalons

* 4 mitjons

* gorra

* 1 amanyac (arrullo)

* 1 tovallola de bany

* esponja natural, sabó i colònia

* pinta i raspall

* crema hidratant

* tisores punta rodona

* tovalloletes humides

* xumet

* bolquers

Per a la mare:

* 2 sostenidors maternals

* 6 calces altes fins a la cintura

* bata i sabatilles

* estris de neteja personal

* 3 camises de dormir o pijames oberts

* discos absorbents

Documentació:

* carnet de l'embarassada i les darreres anàlisis

* Document nacional d'identitat

Què faig si estic de part abans de les 36 setmanes?

Què faig si estic de part abans de les 36 setmanes?

En cas d'inici del part abans de les 36 setmanes, és recomanable anar a l'Hospital Josep Trueta, doncs és l'únic centre a Girona i comarques que disposa d'Unitat de Prematurs.

Què és el tap mucós?

Què és el tap mucós?

És una substància gelatinosa i densa, dins del coll de l’úter.  Al final de l’embaràs, a mesura que el cèrvix es va modificant, el tap pot anar sortint a poc a poc abans del part (a vegades no es nota).

Què haig de fer si em sembla que he trencat aigües?

Què haig de fer si em sembla que he trencat aigües?

Si et sembla que has trencat la bossa de les aigües (amniorrexi), has d’anar, sense pressa, a l’hospital o clínica, ja que és un senyal que ha començat el part.

Pot ser només una sensació d’estar una mica molla o de mullar-te de cop.

Quan cal traslladar-se a l’hospital o maternitat?

Quan cal traslladar-se a l’hospital o maternitat?

Quan les contraccions siguin doloroses i regulars, cada 5 minuts, durant una hora.

Quan es trenqui aigües, hi hagi o no contraccions.

Quan hi hagi pèrdues de sang, encara que no hi hagi contraccions.

Com es pot alleujar el dolor del part?

Com es pot alleujar el dolor del part?

El dolor de les contraccions i la sortida del fetus pel canal de part durant el període expulsiu pot arribar a ser intens i molest.

Existeixen diferents tipus de tècniques no farmacològiques que ajuden les dones a alleujar el dolor durant el part.

Aquestes tècniques poden ser conegudes per les dones a través dels grups de preparació al part.

La llibertat de moviments de la dona i l’adopció de diferents posicions durant el part, així com l’ús de l’aigua calenta durant el període de dilatació, contribueixen a la disminució del dolor. També atenua la sensació dolorosa acompanyar la dona durant tot el part, les tècniques de relaxació, el massatge, les tècniques respiratòries o la utilització de pilotes durant la dilatació.

La utilització de totes aquestes tècniques requereix d’una participació activa de la dona, la parella i el personal sanitari a càrrec del part.

També es pot disposar de diferents tipus i tècniques d’analgèsia i anestèsia pel tractament del dolor durant el part: local, regional, epidural i, de manera excepcional, anestèsia general.

Què són les cèl.lules mare?

Què són les cèl.lules mare?

Són cèl.lules troncals, indiferenciades, a partir de les quals es forma el nostre organisme. Tenen el doble de capacitat d'autorenovar-se generant noves cèl.lules mare i de produir cèl.lules diferenciades, a partir de les que es s'originaran noves cèl.lules especialitzades que formaran els teixits ( pell, ossos, sang, fibres nervioses) i  els òrgans.

Quins tipus de cèl.lules mare hi ha?

Quins tipus de cèl.lules mare hi ha?

EMBRIONÀRIES: Es poden transformar per donar lloc a qualsevol tipus d'altres cèl.lules. Per poder-les utilitzar amb finalitat  terapèutica, s'han d'obtenir d'embrions cultivats en laboratori, que es destruirien per extreure les cèl.lules mare.

DE CORDÓ UMBILICAL: Són biològicament superiors a les cèl.lules de la medul.la òssia i les cèl.lules mare adultes. La seva obtenció es senzilla, indolora i no planteja cap tipus de problema ètic o moral.

ADULTES: No són tan flexibles com les embrionàries, ni tan vitals com les de sang de cordó umbilical. La seva funció és substituir les cèl.lules que es van destruint.

Hi ha canvis emocionals després del part?

Hi ha canvis emocionals després del part?

Encara que la mare estigui feliç pel naixement del seu fill/filla, pot experimentar sentiments de tristesa i fragilitat emocional (ganes de plorar, tristor, angoixa, mal humor, etc.) durant els primers dies. Aquest estat està relacionat amb factors fisiològics (canvis hormonals, cansament, son, pujada de la llet) i psicològics (ansietat i angoixes inevitables del rol de mare, dubtes sobre la cura de la criatura, adaptació familiar ...).

Si aquesta situació s’allarga, caldrà consultar-ho amb la llevadora.

Quan es poden iniciar les relacions sexuals després del part?

Quan es poden iniciar les relacions sexuals després del part?

S’aconsella que no es reiniciïn les relacions coitals fins que el fluix sigui transparent, amb la finalitat d’evitar infeccions puerperals. Habitualment és un mes i mig.

És normal que l’inici de les relacions sexuals depengui de cada parella i de les circumstàncies que han envoltat el part i el puerperi. Després del part, el coit pot ser dolorós per manca de lubrificació o per l’existència de cicatrius.

Es poden utilitzar lubrificants per disminuir les molèsties. Si persisteixen, cal consultar-ho. Cal utilitzar un mètode anticonceptiu.

L'ecografia

L'ecografia

L'ECOGRAFIA consisteix a fer el diagnòstic a través de l'ultrasò. El que es fa és enviar ones al fetus, i aquest, en rebre-les, les torna (per aquest motiu això d'eco), cosa que permet visualitzar el fetus en una pantalla, donant una imatge del fetus tant per dins com per fora. Per tant, es poden diagnosticar malformacions internes i externes, a causa de les diferents densitats que presenten els teixits. És semblant als radars que s'utilitzen en la navegació aèria o marítima. A causa de la constant evolució que es produeix en aquest camp, actualment és possible explorar el fetus en un pla bidimensional (2D) o tridimensional, ja sigui en forma estàtica (3D) o en moviment (4D). L'ecografia tridimensional ens permet la visualització del fetus en superfície, així com l'estudi d'altres plans impossibles de visualitzar mitjançant l'ecografia bidimensional. És molt útil en el diagnòstic de les malformacions i també en l'avaluació de la gestualitat i conducta fetal, cosa que ens informa del desenvolupament psicomotriu del fetus.

El Doppler

El Doppler

El DOPPLER també consisteix a fer el diagnòstic a través de l'ultrasò, però les ones es dirigeixen a la sang del fetus i això ens permet efectuar estudis del flux placentari i del sistema circulatori fetal. Així, valorant el camí que la sang segueix dins dels òrgans, podem diagnosticar malformacions o alteracions de l'aparell circulatori.

Què és l'ecografia 3-4D ?

Què és l'ecografia 3-4D ?

L'ecografia 3D, és una eco on s'obtenen imatges fixes tridimensionals del fetus.

Els ecògrafs 3D, aconsegueixen imatges del nadó que poden arrivar a semblar una fotografia.

4D, és l'eco 3D amb moviment en temps real.

Per tal de poder obtenir una bona imatge, mecessitem una estàtica fetal que ens ho faciliti. És una tècnica que requereix temps i paciència.

Pot ser, que en la primera exploració no s'assoleixin unes imatges satisfactòries, i s'hagi de fer un segon intent, en el que, entre la primera i la segona exploració, s'intentarà obtenir les millors imatges possibles.

L'amniocentesi

L'amniocentesi

Consisteix en l'extracció de líquid amniòtic mitjançant punció transabdominal sota control ecogràfic. Amb finalitats de diagnòstics cromosòmics o malalties hereditaries per alteracions de l'ADN, habitualment es realitza entre les 14 -20 setmanes de gestació, (idealment entre les 15-17 setmanes de gestació) i s'obtenen entre 15 i 20 mil·lilitres de líquid amniòtic, ja que s'ha comprovat que, en èpoques més primerenques, l'úter és poc accessible i les cèl·lules fetals són escasses, i en èpoques posteriors correm el risc que moltes de les cèl·lules que obtinguem estiguin queratinitzades i no serveixin per a l'estudi. Si la prova es fa entre les 15-20 setmanes de gestació, el risc d'avortament es inferior a l'1%. L'amniocentesi també és possible a les 10-14 setmanes de gestació, però si el test es fa durant aquestes setmanes, el risc d'avortament s'incrementa en un 2%, i hi ha una major incidència de peu equinovar (deformació del peu), així com de trencament de membranes, per la qual cosa, malgrat que tècnicament és possible, NO és recomanable i només s'ha d'utilitzar en casos molt concrets i amb el consentiment de la pacient. Una de les complicacions, poc probables si la tècnica es realitza amb l'asèpsia suficient, és la infecció materna.

La biòpsia corial

La biòpsia corial

Es denomina biòpsia de cori l'obtenció de vellositats procedents de l'àrea coriònica de la placenta en desenvolupament. Aquesta s'ha d'efectuar sempre sota control ecogràfic, ja sigui en forma transcervical o transabdominal, mitjançant un catèter o una pinça adequada a l'edat gestacional. Aquesta prova s'ha de realitzar a partir de les 11 setmanes de gestació fins al final de l'embaràs. Si es fa abans de la setmana 10, pot donar lloc a anomalies de les extremitats fetals, micrognàtia i microglòssia. Amb finalitats de diagnòstic prenatal de defectes cromosòmics o malalties hereditaries per alteracions en l'ADN, l'edat gestacional òptima se situa entre les 11-12 setmanes de gestació. A part, les vellositats coriòniques també són un excel·lent material per efectuar estudis moleculars d'ADN i determinacions enzimàtiques. El risc d'avortament per la tècnica és desconegut, ja que en aquest període gestacional es produeixen molts avortaments espontanis, i es desconeix si alguna de les pacients sotmeses a la prova, en el cas de no haver-l'hi efectuat, hagués avortat igualment. Actualment es calcula sobre un 1%.